L’osteopatia
L’osteopatia és una pràctica mèdica que considera l’individu en la seva globalitat. Cerca el perquè de la disfunció, tractant-la des del seu origen, sense atendre únicament el dolor o la molèstia, és a dir, busca la causa i no es centra en la simptomatologia.
Per tenir una bona funció del cos, cal que el sistema musculesquelètic estigui lliure de restriccions de mobilitat, amb una bona mecànica i que tots els òrgans i estructures del cos tinguin una bona irrigació i innervació. Per portar-ho a terme l’osteòpata utilitza un gran ventall de tècniques diferents, ja siguin estructurals, viscerals i/o cranials. La pràctica osteopàtica també requereix un bon coneixement de l’anatomia i la fisiologia humana.
El diagnòstic, l’exploració i el tractament es realitzen de forma individualitzada i personalitzada, amb tècniques manuals i indolores. Els osteòpates també fan ús de proves diagnòstiques convencionals, així com del treball coordinat amb altres disciplines mèdiques . Els tractaments poden ser tant preventius com curatius.
El tractament busca l’equilibri entre l’estructura i la funció del cos, alliberant les zones de restricció o falta de mobilitat, alhora que s’estimula la capacitat del cos de curar-se a si mateix